Els problemes mentals sobretot en menors es desborden a la Marina Alta per l’escassetat de recursos

• El col·loqui promogut pel fòrum Àgora a Dénia sobre salut mental adverteix del greu impacte de les xarxes socials i les noves tecnologies
• “No podem seguir així, amb tants suïcidis i tantes persones a la presó; mai abans no hi havia hagut tantes mancances
• La iniciativa concita un gran interès de públic però sense representants ni de la Conselleria ni de Marina Salud

JULIO MONFORT. Fotos de TINO CALVO

Les qüestions abordades van ser molt diverses, igual que les especialitats dels participants, criteris coincidents en alguns casos, discordants en altres. La consideració unànime va ser no obstant que la Marina Alta pateix una aguda escassetat de recursos en matèria de salut mental i que els serveis es troben per tant literalment desbordats. Singular atenció va merèixer el notable increment de casos entre la població menor d’edat, per la influència, en part, de les noves tecnologies i les xarxes socials. La comarca no té hui en dia una unitat de psiquiatria infantil. La potenciació de la prevenció als centres educatius és una millora essencial. La taula-col·loqui promoguda pel fòrum Àgora va despertar un inusitat interès. Unes 180 persones van anar a la sala L’Androna de Balearia. Cap representant de Marina Salud, ni de la Conselleria ni de l’Ajuntament de Dénia va participar en el debat malgrat les invitacions cursades per l’organització.

Els municipis de Dénia, Xàbia, Calp i Pego són els únics que tenen serveis d’atenció mental, tot i que la falta de psiquiatres i psicòlegs és un problema nacional en un país que lidera el consum de psicofàrmacs. La psicòloga Maisa Palú va subratllar aquesta òbvia falta de recursos a la comarca i va incidir en una necessària formació específica de professionals. I encara que va assenyalar que els programes educatius a col·legis i instituts “funcionen bé”, el criteri general és que s’han de potenciar.

La impressió majoritària és que les xarxes socials distorsionen la realitat, condueixen a l’aïllament i augmenten els símptomes depressius. Les noves tecnologies també incideixen en les situacions d’assetjament cibernètic, alhora que causen un fort impacte cerebral entre els més joves, com van indicar Berny Hernández, usuari d’Amadem, i Rubén Sánchez, neuròleg especialitzat en autisme. Sara Giner, treballadora social d’Amadem, es va pronunciar en termes similars: “els algorismes tecnològics provoquen esclavitud”

Valoracions mèdiques només a Alacant o València

Encarna Espinar, presidenta de TDAH+16, va ser una de les veus més crítiques al denunciar no només la falta de professionals. Les valoracions mèdiques per a una discapacitat es poden fer només a València o Alacant. Sobre aquesta qüestió, les valoracions poden tardar fins a dos anys a causa de la complexitat burocràtica.

D’altra banda, les policies locals de la comarca no tenen agents especialitzats per tractar brots psicòtics a la via pública o assistència en temptatives de suïcidi. El 40% de la població reclusa són persones amb problemes mentals a causa de la precarietat assistencial del sistema de salut mental. L’estada a la presó agreuja la malaltia. Per a Encarna Espinar, el suport, l’amor i la comprensió són essencials per a una teràpia adequada.

Els efectes del confinament van eixir a la llum a proposta de la moderada, la periodista Marian Albalat, que va exercir a la perfecció la seua tasca. Segons Maisa Palú, la pandèmia “va aflorar el que ja hi havia dins, els problemes no van sorgir del no-res”. L’educador social de MASSMA Juanvi Soler va indicar per part seua que els desequilibris entre la població afectada van augmentar considerablement.

Xifres

El psiquiatre denier  ja jubilat José Luis Peris va desgranar diverses xifres i estadístiques. Segons l’OMS, una de cada quatre persones pateixen o han patit problemes de salut mental. El 2030 serà la principal causa  de discapacitat al món. El 10% de la població té a Espanya un trastorn diagnosticat. El 2022 més de 4.000 persones es van llevar la vida. Per cada suïcidi consumat es registren 10 intents, i per cada intent, 14 idealitzacions -pensar en algun moment en el suïcidi-. La solitud no desitjada afecta al nostre país dos milions de persones, sobretot més majors. Menys de la meitat de problemes atesos en medicina de família a la Marina Alta es deriven a l’especialista.

Sobre la possible relació entre xarxes socials i suïcidis, David Rohmer, expert en psiquiatria infantil i adolescent, va aclarir que cap estudi no ha determinat fins ara una causa efecte, si bé va confirmar l’augment progressiu de l’addicció tecnològica i l’existència de grups que inciten al suïcidi.

Entre les intervencions del públic va destacar la de la psicòloga d’Amadem Luisiña Dávila, amb 14 anys d’experiència a la comarca: “No podem seguir així, amb tants suïcidis i tantes persones a la presó; mai abans no hi havia hagut tantes mancances en matèria de salut mental”.

No tot va ser, tanmateix, tan negatiu. Nacho Rodríguez, treballador social d’Integra Ment SL., va valorar algunes millors assistencials, com el funcionament d’habitatges tutelats o la futura creació d’un centre especialitzat, un CRIS, tantes vegades reivindicat per Amadem però sense, de moment, dotació pressupostària.

Absències destacades

La presidenta d’Àgora, Isabel Llorca, va indicar en els prolegòmens de l’esdeveniment que tant Marina Salud com la Conselleria de Sanitat van declinar la seua participació per diversos motius. Tampoc no hi va intervenir cap representant de l’Ajuntament de Dénia, si bé entre el públic hi havia regidors del PSPV, PP, GD i Vox. Pacó Carrió va donar la benvinguda en nom d’Àgora i va agrair la col·laboració de l’artista Toni Ortolá a la confecció del cartell anunciador. I la impressió general: s’han de repetir els debats d’aquest tipus, sobre salut mental. Cada volta seran més necessaris.